Embedded Files
Fins a finals del segle XX, les ciutats s'han desenvolupat i expandit al territori com a ecosistemes artificials que expulsen la natura.
Quan no l'expulsen, la domestiquen; perd la naturalitat que suposa ser natura, passant a ser natura construïda, dissenyada.
En entorns urbans d'escala petita, als pobles, la mida de la ferida al territori no permet interrompre la continuïtat del verd que, perdent intensitat, cobreix amb un mantell de vida teules de cobertes i tàpies de pedra. No és provocat, simplement passa.
Papallones, formigues, abelles, sargantanes troben en aquest mantell verd ininterromput una prolongació del seu hàbitat dins l'entorn urbà. La coexistència de moltes espècies, la humana també, una més; permet l'equilibri, permet preservar un ecosistema ric i complex.
L'objectiu d'aquestes tres iniciatives és reflexionar i obrir el debat sobre com ha de ser el verd a les ciutats consolidades i de certa densitat: acotat i definit o controlat però silvestre? Limitat a l’espai públic o empeltat a l'arquitectura? Com el gestionem? Què ens aporta? Quines són les contraprestacions? Estem disposats a assumir-les? I sinó què?
Aquesta proposta forma part de la programació de Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura, una distinció de la UNESCO i la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) a la ciutat que acull el Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA, i la converteix en fòrum global d’arquitectura, urbanisme i paisatgisme. Del 12 de febrer al 13 de desembre, es desplegarà una programació multidisciplinària realitzada en col·laboració amb escoles, universitats i entitats professionals i culturals a tot el territori català.
Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana.
Page updated
Google Sites
Report abuse